Els seus pares es varen conèixer cantant, festejaven i cantaven i na Francesca Adrover i Tirado és fruit d’aquesta relació musical...

No és d’estranyar, doncs, que si de petita anava tan amarada de música, tota la resta de la seva vida la dedicàs a l’ensenyament, la pràctica i la difusió d’aquest art...

No hi ha hagut festa ni ballada popular dins aquests darrers trenta anys on a part o banda dels territoris de parla catalana no s’hagi vist a na Francesca amb la seva guitarra animant la festa. Tots els que la varen conèixer coincideixen en destacar el fet que mai va cercar protagonisme en cap dels grups on va participar, que era una d’aquelles persones indispensables, amiga dels seus amics, gran col.laboradora, serena, diplomàtica, d’un cor tan generós que mai no tenia un no com a resposta. Ens va deixar el passat tretze de maig. La recordarem enrevoltada de sons, de balls i de festa.

Publicat a la revista Caramella, segon semestre de 2013
Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (Article definitiu Caramella.pdf)article Caramella[ ]340 kB